Idees falses

Segons la pàgina web, que ja hem esmentat anteriorment, les persones ens hem idees equivocades i falses sobre el ciberassetjament. Aquí us en hem volgut fer una petita mostra.

Es diu...	En realitat...
L'assetjament a través del mòbil o d'Internet només són bromes, coses de canalla i és millor no ficar-s'hi.	A vegades pot ser difícil distingir entre broma o situació d'abús, però quan el jove ciberassetjat es comença a espantar ja no es tracta d'una diversió i els adults han d'intervenir per aturar-ho.
L'assetjament ha existit sempre, forma part del creixement, imprimeix caràcter. El ciberassetjament és això mateix però utilitzant les tecnologies.	Aprendre a afrontar els problemes ajuda a formar el caràcter, però l'assetjament provoca un patiment que bloqueja els joves i no els ajuda en el seu desenvolupament personal i emocional. El ciberassetjament, a més, permet agredir les víctimes en qualsevol lloc i a qualsevol hora i pot arribar a un nombre elevat d'espectadors de manera contínua.
La víctima s'ho busca, s'ho mereix.	Ningú no es mereix ser víctima de ciberassetjament. Això només és l'excusa que s'utilitza per justificar una ciberagressió.
Les tecnologies (TIC) són un factor de risc per als adolescents.	Sempre que se'n faci un bon ús, les TIC no han de ser un perill. En tot cas el risc estarà associat al mal ús o a l'abús d'aquestes eines.
Només agredeixen els nois i noies que tenen problemes familiars o conflictivitat social.	S'ha demostrat que el ciberassetjament es dóna en tots els nivells socioeconòmics.
Les víctimes són persones febles.	Tots els joves poden ser víctimes de ciberassetjament en un moment donat per qualsevol motiu.
Els sms, els mms, els xats i les xarxes socials són bons mitjans per crear i mantenir relacions socials.	Aquestes eines poden contribuir a facilitar les relacions en alguns casos, però hem de tenir cura perquè també són les més emprades a l'hora de realitzar accions de ciberassetjament.
Com més llarga és la llista de contactes més popular és i més èxit social té.	Hem de ser prudents i no agregar o afegir als nostres contactes qualsevol persona que ens ho demani al·legant que és amic nostre o que coneix algun amic o familiar nostre.
La xarxa és anònima i, per tant, el ciberassetjador se sent segur.	Hi ha programes informàtics que permeten fer el seguiment dels missatges rebuts i enviats i identificar així el ciberassetjador.
Només s'exerceix ciberassetjament a través del mòbil o d'Internet.	Les tauletes i sobretot les consoles de videojocs que faciliten la participació en fòrums oberts són també eines utilitzades pels ciberassetjadors.
Tenir l'ordinador en un espai compartit pot evitar conductes de ciberassetjament.	Aquesta és una bona estratègia però no és infal·lible, ja que els mòbils amb Internet permeten estar connectats sempre i a tot arreu.
Davant d'una acció de ciberassetjament és millor no posar-s'hi.	Davant situacions de ciberassetjament no es pot mantenir una postura neutral; s'ha d'intervenir. "Si no intentes solucionar el problema et converteixes en part del problema." En el cas que siguem víctimes o testimonis de ciberassetjament és important denunciar-ho.
La millor manera de defensar-se del ciberassetjament és tornar-s'hi.	La millor manera és no tornar-s'hi. Guardeu les proves i denuncieu el fet.
Només la víctima necessita ajuda.	Els ciberagressors també necessiten ajuda per aprendre noves formes de relació amb els altres.
Els nens que ciberagredeixen pararan de fer-ho si se'ls castiga.	Si bé s'ha de castigar un nen o nena ciberagressor, també s'han de buscar altres alternatives per ajudar-lo a canviar el seu comportament.